:: CENTRE DE LA CULTURA CATALANA ::

“La involució experimentada per TV3 d’un temps ençà ha estat espectacular. En donen fe les nombroses queixes que dia a dia apareixen als diaris denunciant la seva progressiva descatalanització i l’abandonament de la idea per la qual va ser creada: disposar d’una televisió pública que reflecteixi els valors que ens configuren com a poble, dotar la llengua catalana d’un espai que garanteixi la seva presència en un àmbit dominat abassegadorament per l’espanyola i crear consciència de pertinença a una comunitat nacional diferenciada. Aquests principis, els mateixos que els de totes les televisions públiques d’arreu del món, han desaparegut. Aquella emissora que el 10 de setembre de 1983 vam veure néixer amb llàgrimes als ulls ja no existeix. El plantejament catalanocèntric inicial ha estat substituït per la seva antítesi, quan és precisament contra ella que TV3 ens havia de protegir. La llengua catalana ha cedit bona part del seu lloc a l’espanyola, que penetra subtilment a través de programes d’aparença inofensiva, i la consciència de pertinença a la nació catalana per part de l’emissora s’ha transmutat en un prepotent sentiment d’espanyolitat. Aquest llibre, diguem-ho clar, pretén despullar el missatge subliminar que TV3 amaga darrere de noms, paraules, frases, enunciats, conceptes i definicions d’aparença merament informativa i que abasta tots els telenotícies i també diversos programes.”

(de la introducció de Víctor Alexandre)

Dades del llibre:

Títol: TV3 a Traïció
Editorial: Edicions Proa
Col·lecció: Debat, núm. 27
Pàgines: 304
Gènere: Assaig
Autor: Víctor Alexandre

El passat, dimecres dia 28 de juny del 2006, es va fer al local del Centre de la Cultura Catalana d’Andorra (CCC), la presentació del llibre Pompeu Fabra a l’exili de Jordi Manent.
Manent no és una persona nouvinguda en el món de la cultura catalana, fill d’Albert Manent i nét de Marià Manent, ha estat sempre una persona envoltada de llibre i saber. Filòleg i historiador, és de ben segur un dels joves que conformaran, en els propers anys, el gruix d’una nova intel·lectualitat, nascuda en democràcia i molt conscienciada en la llengua i la seva normalització.
L’editorial Proa li publicà fa un any el llibre que es presentà en el CCC. Manent és una persona molt vinculada al nostre país: Treballà un any al Servei de Política Lingüística, col·laborà amb el CCC i impulsà la secció dels Pirineus de la Plataforma per la Llengua. Actualment treballa en un estudi de recerca sobre el nom dels núvols a Andorra.
La presentació anà a càrrec de la filòloga Montserrat Badia que ressaltà diferents punts del llibre de Manent, sobretot el que concernia a l’organització de la intel·lectualitat en l’exili. També recalcà, la gran feina de recerca i investigació del biògraf, més de vuit anys.
Manent prengué el relleu de Badia fent un repàs de la vida de Fabra, interessant-se sobretot per la relació que tingué aquest amb les Valls d’Andorra. Al nostre país hi feu el seu testament. En aquella època, era l’únic lloc del món on podia testar en català. La relació de Fabra i Andorra no acabava aquí, la comunitat benedictina de Montserrat aprofità la seva infrastructura a Andorra per a coordinar les comunicacions epistolars entre Fabra i d’altres filòlegs que havien restat a Catalunya després de la Guerra dels Tres Anys (1936-1939).
L’acte acabà amb una roda de preguntes dels presents i amb la típica signatura de llibres per part de l’autor.

A les vuit del vespre del divendres 26 de maig del 2006 tingué lloc a la Sala Pau Casals del Centre de la Cultura Catalana la presentació del llibre “Èric i l’Exèrcit del Fènix”. L’acte comptà amb la presència en la mesa de: l’autor, el jove Èric Bertran; de l’escriptor i autor del pròleg, Víctor Alexandre que s’encarregà de la presentació; i del gerent del CCC, Arnau Colominas.
El llibre relata les peripècies que patí el seu autor en ésser detingut, a l’edat de 14 anys, per la Guàrdia Civil en haver demanat per correu electrònic i en nom de l’Exèrcit del Fènix de Harry Potter, l’etiquetatge en català dels productes d’unes empreses alimentàries. Una d’aquestes empreses, els supermercats DIA, denuncià a Èric, i aquest hagué de patí una sèrie de peripècies, sota l’acusació de terrorisme, que el portaren a la mateixa Audiència Nacional de Madrid.
En clau d’ironia, Èric relata el tracte que rebé per part dels agents, fiscal i psicòloga en tot el procés. Aquest llibre és un al·legat a la llibertat d’expressió, que com bé diu el seu autor: “no existeix en llengua catalana”, i també a la normalitat en l’etiquetatge dels productes en català.
La sala quedà petita per la gran quantitat d’assistents que en tot moment van mostrar la seva solidaritat amb el jove i el seu interès per la plena normalització de la llengua a Catalunya i a Andorra.